Diu l'escritpor Paulo Coelho que la màgia és un pont que et permet anar del món visible cap a l'invisible, i d'aquesta manera aprendre les lliçons d'ambdós mons.
Aparentment, una cançó, una imatge o les paraules, pertànyen al món visible i material però tothom sap -i ha après- de la capacitat expressiva i la càrrega emotiva que s'amaguen darrere d'aquests tres elements. És així doncs, com aconseguim creuar aquest pont i deixar-nos portar per la màgia que es produeix a l'escoltar aquella cançó que t'eriça la pell i t'ennuega la gola, o bé llegint aquell llibre que ens fa aterrissar de ple entre línies i compartir per un instant el que viu el protagonista. És doncs, en el trànsit entre un món i l'altre on sorgeix Barrets de Copa, com si fós una mena de transport públic gratuït en el que amb tota l'humiltat possible intentaré fer-vos viatjar cada dia a través de la de la música, el cinema, la literatura i tot allò que amagui els ingredients secrets que ho converteixin en un truc de màgia perfectament executat. Ni molt menys pretenc que aquest bloc sigui referent de res, tan sols és una forma de compartir allò que m'agrada amb aquells que vulguin, i escoltar tot allò que s'hi vulgui dir.
Ara bé, és important, i això en Coelho no ho diu, el fet de que per a poguer emprendre aquest viatge diari, el més important és creure en la màgia i Barrets de Copa, és una bona manera per deixar-se endur, i arribar a bon port.
